Si més no, això és el que indicaven la gran majoria dels sondejos als Estats Units a una setmana escassa de les eleccions de dimarts vinent. Amb més o menys diferència segons el mitjà, l’avantatge que les enquestes donen a Joe Biden sobre Donald Trump no deixa gaire marge per a sorpreses d’última hora: el candidat del Partit Demòcrata serà l’inquilí del 1.600 de la Pennsylvania Av de Washington a partir del 20 de gener vinent, clausurant així quatre anys d’una presidència que no sé si haurà tingut res de bo per als que la van votar, però que per a la resta del món ha suposat una etapa de tensions internacionals perfectament evitables, a banda d’esdevenir un estímul inesgotable per als qui entenen la política com un joc de disbarats peti qui peti. És clar, però, que tot això podria ser només un miratge, atès que les enquestes les carrega el diable i que Trump ha dit i repetit que si té cap dubte sobre els resultats (és a dir, si no guanya), especialment pel que fa al recompte del vot per correu, no tindrà cap mandra a impugnar tot el procés, amb la qual cosa la incertesa sobre el relleu presidencial es podria allargar durant setmanes d’una obscena agonia. En qualsevol cas, i tot i tenir molt clar que per a la salut democràtica del planeta no és el mateix que guanyi l’un o l’altre, fa molt l’efecte que els soferts europeus haurem de seguir interpretant el paper de pijoaparte encara força anys. Com a mínim, mentre la Unió Europea no tingui el coratge de defensar sense complexos els seus valors fundacionals davant les derives involucionistes (per no dir totalitaristes) dels qui es disputen l’hegemonia mundial.