Ja tenim un nou segell Unesco: Ordino ha entrat a formar part aquest dimecres de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera i crec que és de rebut, primer de tot, fer un reconeixement a totes les persones que han treballat per presentar la candidatura. Ordino era la parròquia idònia per presentar-s’hi, perquè ho té tot, i el gran encert dels qui han elaborat el dossier ha estat el de saber ordenar aquesta realitat convertint-la en la gran fortalesa de la candidatura i que, a més, va saber involucrar els diferents sectors socials i econòmics, la comunitat ordinenca en definitiva. Si bé és cert que els distintius Unesco donen una rellevància i et situen en el mapa internacional, cosa que propicia una atracció turística inqüestionable, no és menys cert que els segells que atorga l’organisme que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació el que fan és donar un reconeixement i al mateix temps posar deures. Perquè ens entenguem, que el distintiu no acabi sent la tomba d’aquell patrimoni o territori, i per aquest motiu la seva preservació esdevé essencial. Per tant, les aspiracions legítimes en el camp econòmic que s’obren a través de l’atracció de nou turisme han de ser compatibles amb la preservació dels elements que han portat l’organització mundial a distingir-te. I uns i altres ho hem de saber llegir com una oportunitat sabent trobar l’equilibri necessari, perquè tal com diu la candidatura, “les arrels del que érem esdevinguin la llavor del que serem”.