La nevera dels temes

No us ha passat mai, al súper, de quedar-vos bloquejats davant un aparador en què la varietat de l’oferta és excessiva? A mi em destarota la nevera dels iogurts. Un cartell diu que triïs el producte abans d’obrir la porta. Ja hi som! Hi ha tantes combinacions possibles. Naturals i desnatats. Amb sucre o sense. Normals o amb sabors que no vulguis saber d’on extreuen. Els vols amb trossets de fruita? O prefereixes trobar-hi cereals que algú s’ha dedicat a esmicolar? No és fàcil escollir. I el cartell que t’obliga a decidir posa una pressió innecessària. Com la senyora que sempre apareix al costat i et fa apartar perquè ella vol justament els iogurts que hi ha davant teu. S’endú un pack familiar. No aprofitar el moment per agafar a la babalà qualsevol paquet és acceptar la humiliació. La porta de vidre es tanca, la senyora marxa i tu segueixes derrotat i confós davant d’una nevera de quatre metres de llarg. No us ha passat mai? De debò? Vull imaginar que l’escena es repeteix diversos cops al dia a tots els supermercats del mon.

Així és com em sento quan he d’escriure article i no tinc tema. Per això em trec de la màniga una metàfora (o és un paral·lelisme?) i així omplir un paràgraf amb làctics sense compromís. La nevera dels temes també és aclaparadora. A França, confinament perimetral i un terrible atemptat a Niça. Coronavirus i alerta terrorista. A Espanya, la Guàrdia Civil continua elaborant la seva realitat paral·lela a mig camí entre el cine bèl·lic i una novel·la d’espies. Vinculen els independentistes amb els russos. Si són capaços d’inventar-se les bestieses més inversemblants és perquè senten que poden actuar amb total impunitat. Saben que la resta d’institucions de l’Estat van en la mateixa línia. Ara detenen empresaris. I mentrestant augmenten la dotació a la Casa Reial. Es veu que feia molta falta. I munten sopars de luxe. La lluita d’egos i la sobreria fa que portin les mascaretes com si fossin pitets. Algú a Twitter demana als nostres polítics que mai facin res semblant. Però això aquí és impossible. Lluita d’egos? Afany de figurar? Ni parlar-ne. Aquí només muntem una nòria de 68.000 € per seguir rodant al mateix ritme del món. Al final agafo iogurts amb fruita, que van bé per pair la realitat de la setmana.