Abans de tot, quan volies anar a una presentació de llibres, o a una conferència, o a qualsevol acte obert al públic, t’havies d’organitzar. Trobar temps, reservar-lo, desplaçar-t’hi, arribar-hi a l’hora, retrobar amics, coneguts o saludats, fer petar la xerrada, buscar seient, seure, escoltar amb atenció, aplaudir encabat, aixecar-se, comentar la jugada amb els amics, coneguts i saludats i tornar cap a casa (o, en el millor dels casos, anar a fer una cervesa o a sopar). Això era abans de tot. Ara reps la convocatòria per terra, mar i aire: per correu electrònic, per WhatsApp, per Twitter, per on sigui. Si a l’hora que et proposen et va bé, perfecte: t’hi connectes en directe i fas veure que hi ets. Si no, sempre ets a temps de recuperar-la. Dissabte, Carles Gascon ens va parlar –des de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a distància, sense públic– del fabulós document urgellenc del 1543 on es fa esment, per primer cop, a les falles del Pirineu i a les batusses que van enfrontar els habitants d’Alàs i de Torres per plantar el faro damunt de les Peces. En circumstàncies normals, un dissabte a la tarda m’hauria estat difícil anar-hi. Però ahir ho vaig poder seguir còmodament des de la voreta del foc. Hi havia més de cinquanta persones connectades, i les que ho faran quan sigui segur que seran moltíssimes més. Hem perdut interacció social, hem guanyat universalitat. Quan les aigües tornin al seu curs més o menys habitual veurem si podem mirar de recuperar cert equilibri. Com deien els antics, que de tot en sabien molt, virtus in media res.