La diferència entre un bar i un restaurant és evident: majoritàriament un bar és un lloc per prendre alguna cosa en una barra i un restaurant és un lloc per menjar assegut. La majoria de locals són bars restaurants (o sigui, on es pot fer ambdues coses). El tancament decretat pel que fa a bars (exclusius), tot i que els puguin ajudar amb el 75% del preu de lloguer, suposarà segurament la seva mort, per molt que puguin servir alguna cosa per endur. Encara que potser els surt més a compte tancar i demanar ERTO. La restricció d’horaris i comensals pel que fa als restaurants, encara que tan sols els paguin el 25% del lloguer, potser els permetrà tirar endavant. El tema es complica molt més pel que fa als bars restaurants, la majoria de reduïdes dimensions, que compaginen ambdues possibilitats (prendre quelcom o menjar asseguts), però que en la immensa majoria dediquen més la seva activitat a bar que a restaurant. Per a aquests, l’ajuda també és tan sols d’un 25% del lloguer i la possibilitat de fer ERTO es veu molt complicada si volen continuar servint àpats, ja que aleshores no poden prescindir de personal (sobretot si només disposen d’un cuiner i un cambrer). Molts són regentats per autònoms que difícilment poden treballar sols i no rebran cap ajuda en el salari. Aquest sector (la restauració) s’ha convertit per obra i gràcia de les restriccions en el culpable de la segona onada de la pandèmia, que pràcticament l’ha tancat. Imagino que aviat també es prohibirà sortir de casa de nit, fet que no afectarà gaire el sector de l’oci nocturn (aquest ja l’han ben matat).