Ideari per a la sobirania alimentària d'Andorra

Andorra té potencial per tendir a un autoabastiment d’aliments saludable

Creat:

Actualitzat:

La sobirania alimentària és el dret dels pobles de proveir-se de recursos alimentaris saludables, produïts sota criteris i mètodes sostenibles amb el medi ambient, i de fomentar un model agrícola i alimentari propi. La sobirania alimentària que proposem no es defineix només per la capacitat d’autoproveir-se d’Andorra. Es tracta que els residents a Andorra tinguem més control i decisió sobre la nostra alimentació, que reduïm la dependència de l’exterior, que puguem tenir més accés a consumir productes de més qualitat −i que, tanmateix, siguin saludables per a nosaltres, per als animals i per al medi ambient−, i que impulsem les oportunitats econòmiques dels nostres pagesos. En definitiva, es tracta que un territori es proveeixi d’aliments de la manera més saludable possible, i amb mitjans respectuosos, sostenibles i segurs per als seus habitants i per als recursos naturals.

Enfortir l’activitat agrícola implica crear nous llocs de treball. A més, la sinergia entre agricultura, turisme i comerç és beneficiosa per al territori i per als seus habitants. Les possibilitats són diverses: crear un espai de mercat, promoure que els restauradors desenvolupin campanyes de consum d’aliments locals i de temporada, activar el turisme gastronòmic i els festivals de menjar local, i recuperar àpats culinaris tradicionals.

Segons dades del Departament d’Agricultura, el 2019 a Andorra disposava de 19.714.914 metres quadrats de superfície agrària útil. Per tant, Andorra té potencial per tendir a un autoabastiment d’aliments saludable.

Ambientalment, si augmentéssim la producció andorrana de carn andorrana de qualitat, làctics i de fruites i verdures locals; si reduïm el consum de carn i peix importats; el consum de productes lactis i de sucres; augmentem el consum de fruites, llegums, llavors i tubercles, reduiríem la nostra petjada ecològica i contribuiríem en la lluita contra el canvi climàtic.

La salut de la societat no rau només en el sector sanitari, sinó també en el model alimentari dels ciutadans. Els aliments produïts de manera intensiva solen ser de menys qualitat i han estat cultivats majoritàriament amb pesticides, modificats genèticament i sotmesos a procediments no respectuosos amb el medi ambient. La producció local permet obtenir aliments saludables, de qualitat i no sotmesos a procediments nocius per a la nostra salut i per al medi que ens envolta.

Segons la darrera enquesta de nutrició d’Andorra duta a terme el 2017, el 14% de dones i el 13% d’homes d’entre 18 a 75 anys tenia obesitat. Una oferta més gran de productes locals de qualitat permetria millorar la dieta i la salut de les persones, que podrien alimentar-se millor i adquirir hàbits saludables, fet que repercutiria a llarg termini en una disminució de la despesa sanitària.

En el context actual, amb la més que previsible crisi econòmica derivada de l’emergència sanitària causada per la Covid-19, ha quedat palès que Andorra necessita el seu entorn més proper per impulsar noves activitats econòmiques, i també el mercat interior de la UE, però sempre tenint en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’ONU amb l’objectiu de preservar la sostenibilitat del planeta i erradicar la pobresa, entre d’altres.

Què podem fer per impulsar la sobirania alimentària?

Com a consumidors:

• Comprar productes ecològics a productors locals, petit comerç i supermercats.

• Organitzar horts urbans d’autoconsum o grups de petits productors.

• Als restaurants, consumir productes locals i de temporada.

• Crear grups de consum per comprar directament a productors i ramaders.

Com a pagès o productor:

• Agrupar-se amb altres pagesos o productors per distribuir a consumidors, supermercats locals i restauradors, i per compartir coneixement i formació.

• Diversificar la producció amb la introducció de nous cultius.

• Participar en fires de productes locals i mercats de temporada.

Com a empreses:

• En el cas de l’hostaleria, incloure productes locals i de temporada a l’oferta.

• Habilitar espais de productes de proximitat, dins de les botigues o supermercats, per promoure el seu consum.

Com a Administració:

• Crear un banc de terres públiques i posar en contacte diferents ens −comuns, privats i particulars o empreses− que desitgin llogar o cedir terrenys per explotar-los i mantenir-los.

• Introduir incentius fiscals. Per exemple, si una empresa utilitza productes locals, té dret a bonificacions en el pagament de l’IRPF o l’IS.

• Caldria que les explotacions agràries i ramaderes tradicionals i sostenibles que tenen diversitat de cultius i ramaderia tinguessin una major facilitat administrativa per operar i un millor tracte pel que fa a les taxes comunals.

• Dur a terme un estudi diagnosi per mesurar el potencial d’Andorra com a productor d’aliments de proximitat i estudiar la viabilitat d’ampliar les zones i el tipus de conreu, els costos de producció, el benefici econòmic i social, i els canals de distribució i comercialització dels productes.

• Proveir de productes locals, de temporada i ecològics els menjadors escolars, l’Hospital, les residències sociosanitàries, els menjadors socials, les llars de jubilats, el centre Penitenciari i els serveis anàlegs.

• Ampliar les ajudes públiques per a agricultors i ramaders. Les ajudes s’han de ponderar segons els criteris següents: preservació del paisatge (pastura dels animals o preservació la pedra seca, les cabanes, els orris o les bordes de la propietat), producció sota criteris ecològics (segell de qualitat), incorporació i formació de persones en risc o vulnerables, promoció turística i funció social i pedagògica.

• Establir una taxa per als productes importats el consum habitual dels quals comporta riscos per a la salut: begudes ensucrades, brioixeria industrial, carns vermelles i processades, etc.

• Relacionar la inclusió laboral amb la producció agrícola i ramadera incorporant laboralment col·lectius en risc d’exclusió social, com les persones amb discapacitat o les persones que acaben de complir una condemna, aturats de llarga durada o joves amb problemes de conducta.

• Incloure al currículum educatiu la pràctica de l’hort escolar i els productes típics d’Andorra.

• Crear espais de mercat i esdeveniments per a la venda de productes locals i de temporada.

• Formació agrària dins de la futura escola d’oficis.

• Impulsar els vincles entre el Pirineu i Andorra:

- Defensar la creació d’una Àrea econòmica dels Pirineus dintre de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

- Donar prioritat a la compra de productes de proximitat de productors del Pirineu.

- Crear jornades tècniques de formació i d’intercanvi de pràctiques entre els productors andorrans i els seus veïns, establir projectes de recerca transfronterers, i participar de forma conjunta en fires internacionals del sector.

Per continuar sent un referent de qualitat de vida, cal començar per l’agricultura i la ramaderia.

Cal fer la transició cap a un model agrícola i ramader orientat a les necessitats alimentàries, la promoció de la salut i la diversificació econòmica d’Andorra.

* Míriam Morales, Víctor Llorente i Albert Gomà, Laboratori d’idees de Desperta Laurèdia

Etiquetes:

tracking