El món sencer sap a hores d’ara que Joe Biden ha guanyat les eleccions a la presidència dels EUA 2020. Tot el món? No! Donaltrumpix, com els herois del poblet més conegut de la Gàl·lia romana, es resisteix a acceptar-ho. La cosa tindria gràcia i podria continuar fent conyeta si no fos perquè parlem d’un personatge que, lluny d’acceptar la seva derrota, està disposat a dinamitar els principis de la democràcia en actiu més longeva del planeta per continuar al despatx oval. La pandèmia que l’ha fet fora de la Casa Blanca també ha deixat al descobert problemes estructurals de fons: “Més i diferents rutes de la migració, augment de la pobresa a tot el món, menys opcions laborals, menys accés a la seguretat social en general (...), tancament de fronteres a la mobilitat humana, creixement de la xenofòbia propagada per governs de dreta i confinament (in)voluntari” (El Salto, Elecciones en EEUU y la democracia por venir, 13/11/20). Dit d’una altra manera, por, molta por, que Trump vol revertir a favor seu. La paraula perdre no existeix en els seus limitats esquemes mentals i compta amb més de 70 milions de votants que, malgrat les seves mentides, masclisme, misogínia, racisme, etc., confien en ell. La democràcia als EUA ha trontollat abans -assassinat de JFK, guerra de Vietnam, dimissió de Nixon pel cas Watergate-. Però em sembla que ni en els seus pitjors malsons hauria imaginat un escenari postelectoral com aquest. Enrocat en el càrrec, Trump bloqueja el procés de transició presidencial tant en les formes -importants per a la imatge interna i externa del país- com en el fons. Un desafiament maquiavèl·lic que fa de mal pronosticar.