Catalunya no preveia inicialment treure el confinament perimetral fins al 17 de gener. Potser ho farà abans, segons diuen... La resta del país veí pot venir creuant Catalunya, però aquests no són els nostres clients primordials. A França tampoc els deixen visitar-nos i no sabem quan els ho permetran. Val a dir que nosaltres tampoc podem anar enlloc. Comprarem, doncs, aquí. Si aquest tema s’allargués molt en el temps, estem i ho tenim molt “fotut”. No ens queda més remei i solució que comptar tan sols amb el consum intern (de fet, ja portem així bastant de temps). Les compres nadalenques, si no se soluciona el problema (esperem que sí), tan sols les farem nosaltres. La temporada d’esquí, per molt que pugui nevar, està en perill. Amb l’agreujant que ja disposem de treballadors temporers (segons diuen, buscant altres feines). Potser ens haurem d'espavilar tots sols amb el nostre consum intern. El problema és que aquest consum intern no pot mantenir tots els negocis, tota la restauració, tot el comerç... Per molt que ens diguin que ja som 77.000 residents (cosa que poso molt en dubte). Podem viure tan sols del consum intern? Uns quants potser sí, però no tots. El que hem de tenir molt clar és que ja podem anar canviant el nostre “xip” i canviar les fonts d’ingressos úniques del turisme. Ja podem també oblidar les despeses innecessàries en atraccions, telefèrics, passarel·les i altres. Oblidar també les inversions en rotondes, desviacions, infraestructures i altres. Segurament ja no caldran. En definitiva, de moment, almenys, hem d'aprendre a viure del consum intern.