Sembla ser que a alguns despatxos no ha agradat gaire que el comú d’Escaldes-Engordany es vulgui desmarcar de la campanya “La Cultura no s’atura”, impulsada pel ministeri del ram, i prefereixi anar per lliure amb una programació cultural pròpia. Més enllà de les habituals picabaralles polítiques que hi pugui haver, no hi veig cap motiu per a la polèmica. Com més serem, més riurem, i més encara en un sector tradicionalment tan desatès com és el sector cultural. Em crida més l’atenció, en canvi, la dotació pressupostària que el ministeri ha previst per fer rutllar l’invent. Ja entenc que passem per un moment en què tothom necessita un cop de mà i que tot ha de sortir de la mateixa caixa, però pretendre mantenir actiu el sector cultural fins a final de febrer amb un pressupost de cent mil euros és si fa no fa com donar una propina (tan benintencionada com es vulgui) per anar tirant com es pugui a l’espera que arribin temps millors. Llegint la notícia publicada ahir tampoc no queda clar si la campanya del ministeri servirà per sufragar exclusivament nous projectes o si s’inclouran activitats que ja s’anaven fent regularment cada any, ni si les minses subvencions que habitualment es destinen a entitats culturals com el Cercle de les Arts i de les Lletres o la Societat Andorrana de Ciències també s’han de descomptar de la dotació per a aquesta campanya o sortiran d’una partida pressupostària diferent. D’acord que per emprendre qualsevol camí cal començar amb un primer pas, per curt que sigui; però també és cert que perquè un projecte funcioni, cal creure-hi de debò, i que amb pegats difícilment s’arriba gaire lluny.