Història clínica compartida

Fins avui que he anat al metge a cursar una recepta mèdica no m’he adonat de la importància de la història clínica compartida.

La història clínica compartida és ja una realitat al Principat d’Andorra. Ho he comprovat avui en anar al metge referent, i pensareu que caic de la figuera, quan ja fa temps que es va implementar la llei. Però avui, in situ, el meu metge me n’ha fet cinc cèntims i he pogut copsar com tot el meu historial mèdic estava plasmat en una pantalla.

Sé que el paper de la tecnologia és fonamental en la societat actual i també sé que la història clínica compartida té molts beneficis en la labor assistencial (com valorar i seguir l’evolució mèdica del pacient), però quan he sortit del consultori se m’han generat molts dubtes i reflexions al voltant de la història clínica compartida:

Aquesta eina vulnera el meu dret a la intimitat?

Estem obligats a renunciar-hi si volem ser atesos pel servei sanitari públic?

Puc exigir també que se m’informi de quines persones han accedit al meu historial amb anterioritat?

Com podria el ciutadà gestionar les dades que conté la seva història clínica compartida si les desconeix?

En definitiva, comprovo que estem molt exposats que qualsevol professional del sistema sanitari -aviat serà també la CASS- pugui conèixer dades que li hem confiat a un altre metge en concret, i que per exemple només voldríem que fos ell/ella que en tingui coneixement.

És important obrir el debat i que tots fem una reflexió al respecte i trobar la manera perquè el pacient decideixi quin professional pot accedir a determinades dades relatives a la seva història clínica.