El surrealisme es defineix per ser un moviment o corrent artístic i literari que intenta sobrepassar allò real impulsat per l’irracional i oníric a través de l’expressió automàtica del pensament o del subconscient. En el terreny més proper per fer-nos una imatge gràfica del moviment trobem les obres no sempre compreses del català Salvador Dalí, un personatge que va superar l’home amb un domini com pocs del dibuix i una imaginació i obres que han captivat seguidors d’arreu. Deia un altre dels pares del surrealisme, en aquest cas el francès, André Breton, que la bogeria no era una patologia que pogués classificar l’individu sinó una forma d’imaginar realitats alternes per a l’elaboració de diferents formes d'entendre el món. El surrealisme, entès com una forma d’expressió lliure i sense filtres, defensa que hem de deixar aflorar el que flueix dins el subconscient, la part que no controlem, aquella que no entén de modes de formes ni prejudicis. Cert és que l’educació, la societat i l’entorn en modelen, ens encorseten i limiten, però també fan que la convivència sigui possible. Però la nostra ment, els seus secrets i racons inexplorats estan plens de paradoxes, contradiccions i confrontacions internes que els surrealistes deixaven fluir. En definitiva, la recerca de l’equilibri entre el projecte i l’essència pura desconeguda, entre la racionalitat que impera i el surrealisme que lluita per sortir a la llum lliure.