He estat seguint amb atenció el cicle de debats –ja en vaig parlar la setmana passada– que organitza la Confederació Empresarial Andorrana i Banc Sabadell. Tal com diuen en el manifest d’intencions, es proposen “una sèrie de taules rodones en què les persones que estan al capdavant d’algunes de les empreses més representatives dels diversos sectors empresarials del país analitzaran conjuntament els reptes que té plantejats l’economia andorrana en un escenari marcat per les incerteses, però també per les oportunitats”. M’ha servit per aprendre coses i repensar-ne d’altres. Aviat s’acabarà: dimarts 15, el punt final. He de dir que m’ha sobtat, però, l’absència d’alguns temes. La construcció, per exemple. Potser és que no cal debatre res i ja està tot dat i beneït. Han parlat d’assegurances, d’esports, d’infraestructures, d’economia de serveis, de sostenibilitat, del sector financer, de turisme, de negocis on-line, de comerç i de la indústria exportadora. Una altra absència: la cultura. Sí, ja sé que no dona gaires calés, que les empreses que s’hi dediquen deuen tenir un impacte minso en els comptes globals. Però per això mateix crec que hauria estat bé un debatet sobre la cultura, encara que només fos per poder aixecar el dit, una vegada més, i dir el que tothom sap: que és factor de cohesió, que fa d’aglutinador de la societat, que forma ciutadans més il·lustrats, crítics i conscients, etcètera. Però això ja és conegut. En un any atziac en què hem perdut l’Antoni Morell i, aquesta setmana passada, l’Albert Salvadó, potser hauria estat bé dedicar una estoneta a parlar-ne. Apa, queda dit.