Per un Govern transparent que rendeixi comptes
És més transparent aquell que respon per qualsevol informació amb transcendència pública
La transparència és la base per a la confiança. Una confiança que en un sistema democràtic i representatiu la ciutadania brinda cada determinat període de temps a unes persones elegides. Unes persones que tenen el mandat de dur a terme les iniciatives per les quals es presentaven a unes eleccions. A més a més, la transparència és bàsica per engegar un cercle virtuós de reciprocitat entre les persones elegides que governen i les que legislen i s’encarreguen de fiscalitzar l’acció de Govern.
La transparència hauria d’estar present com a valor en tota acció pública. A casa nostra aquesta és un pilar de l’anomenat Horitzó 23, segons s’estableix en els valors amb els quals es basa l’acció de Govern fins a final del mandat. A més a més, actualment es troba a tràmit parlamentari la proposició de llei de transparència i accés a la informació pública, elaborada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern, la qual serà tractada a la comissió legislativa d’Economia, de la qual nosaltres formem part.
No obstant això, i tot i promulgar la importància de la transparència, nosaltres, elegits pel poble andorrà, ens estem trobant en situacions recurrents en què des del Govern no se’ns brinda aquella informació demanada. Informació amb transcendència pública, ja que es tracten diners públics i, en els casos que els exposarem, importants quanties milionàries.
Per exemple, és el cas de les preguntes escrites relatives al relleu i la indemnització per l’acomiadament de l’exdirector de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). En aquest sentit, en la resposta de Govern del 27 de novembre no s’han precisat ni els motius d’aquest relleu en la direcció, ni l’import de la indemnització per l’acomiadament. Fet que ens ha portat a fer una demanda d’empara a la síndica general i una nova demanda d’informació per accedir al contracte entre l’exdirector de l’AFA i aquesta entitat.
Per una altra banda, de forma repetida, des del grup parlamentari socialdemòcrata hem demanat informació sobre els comptes de Banca Privada d’Andorra (BPA) a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Aquesta informació, de moment, no ha estat brindada. Una informació igualment requerida pel Tribunal de Comptes i denegada també a aquesta entitat: el principal ens fiscalitzador dels comptes i diners públics del nostre país. Un fet que suposa un “incompliment de la Llei del Tribunal de Comptes, impedeix a aquest avaluar l’existència de passius, contingències, riscos o responsabilitats que poguessin tenir incidència directa en els comptes de l’AREB i, indirectament, en els comptes de l’Estat” (informe de la comissió legislativa de Finances i Pressupost amb relació a les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal de Comptes corresponents a l’exercici 2018). A més a més, la mateixa comissió considera “imprescindible que l’AREB faciliti aquesta informació al Tribunal de Comptes a fi que es pugui manifestar al respecte”.
Un altre exemple de manca de transparència el trobem en el cas de la relació entre el Govern i la companyia canadenca Cirque du Soleil, INC. En aquest sentit, el juliol passat vam demanar en sessió de control al Govern quina era la quantitat avançada per l’executiu a la companyia per a l’espectacle del 2020. La resposta de Govern va ser que es tractava d’una quantitat “minsa”. Fruit d’aquesta manca de resposta concreta vam demanar els contractes. Uns contractes milionaris (el Cirque costa més de 2,6 milions d’euros anuals) els quals no s’han fet públics i els consellers generals només hi hem pogut accedir fent una lectura dels contractes a la seu d’Andorra Turisme. D’aquesta lectura n’extraiem que el Govern havia avançat al Cirque uns 760.000 euros per l’espectacle del 2020. Però més enllà d’això, considerem que el contingut dels contractes i els acords presos han de ser públics. Per això hem realitzat preguntes orals i escrites al voltant de la relació contractual entre Andorra Turisme i el Cirque du Soleil perquè el conjunt de la població en pugui conèixer els detalls. De totes les respostes s’extreu que des de Govern no es preveu fer públics els contractes amb el Cirque du Soleil, INC. Uns contractes amb diners públics als quals, en el dia d’avui, la ciutadania no té accés.
I això que passa no és sa per a la nostra democràcia. Una democràcia i un sistema constitucional jove, en què fa vint-i-set anys es van establir unes regles clares de les relacions entre poders, sent el legislatiu el principal poder que fiscalitza l’executiu. I en un moment de crisi, com la pandèmia actual, la confiança cap a les institucions és més important que mai. Unes institucions que han de generar confiança a l’hora d’explicar les decisions preses i unes institucions que, per sobre de tot, han d’actuar amb transparència.
Perquè al Govern li demanem transparència amb tota aquella informació de transcendència pública. Però també li demanem que rendeixi comptes d’aquella informació demanada. Ja que no és més transparent aquell Govern que publica molta informació interessada, sinó aquell que respon per qualsevol informació amb transcendència pública que si li pugui demanar.
Cal un Govern transparent i que rendeixi comptes. Dos fets igual de necessaris per millorar el nostre sistema democràtic.
*Joaquim Miró i Roger Padreny
Consellers generals socialdemòcrates