L'any 1920 (i III)

Mai no llegeixes el mateix text quan tornes a rellegir-lo anys després. Així m’ha passat amb Vida e instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivència señorial, l’anàlisi que Fernando de los Ríos fa del seu viatge a Andorra. Què el va moure a visitar-nos l’any 1918, aïllada Andorra de França a causa del grip? Ens diu que s’entrevista amb el síndic Vilanova, amb el veguer De Riba, amb el jutge d’apel·lacions Valls i Taberner. Durant l’estiu i tardor del 1918 fa quatre articles a El Sol i, ampliats, publica el seu estudi dos anys després. Potser solament volia mostrar i demostrar que Andorra existia, puix afirma que “en los años estudiantiles... oíamos nombrar la República de Andorra y nunca podíamos escuchar algo concreto que nos la mostrase como una realidad geográfica y política...”

De los Ríos ha llegit l’historiador Brutails a La Coutume d’Andorre i, especialment, als altres treballs i publicacions posteriors. Està d’acord que Andorra és un senyoriu, una suzeraineté, sense sobirania. Brutails estableix que aquesta “résidait en dehors de l’Evêque et du Compte de Foix”. “Hay un derecho no andorrano según el cual se determina la persona titular de las funciones supremas en Andorra,... El pueblo de Andorra, jurídicamente, no tiene órgano constituyente con atribuciones para reformar su actual estructura”, conclou De los Ríos en el seu assaig.

Un tema apassionant i fonamental: determinar, des de la història o des del dret, si Andorra tenia o no sobirania. Avui ja ho sabem, però el camí ha estat llarg i feixuc.

En l’estudi de Fernando de los Ríos, quan vol “esbozar la estuctura política y jurídica de un pueblo que en medio de las tormentas del siglo XX vive un régimen señorial y feudal”, hi retruny la controvèrsia de les concessions i hi ressona encara tota la discussió politicodiplomàtica de final del segle XIX entre França i Espanya sobre els drets que els dos estats pretenien tenir sobre el Principat. És encara “la question d’Andorre”. Brutails és encara viu i escriu. De los Ríos li contesta des d’Espanya, com ho farà després com a ministre de la República espanyola.

Bon Nadal! I, si podeu, intenteu fer coincidir les bombolles del cava amb les bombolles de convivència.