“Un important nombre de líders mundials compromesos amb els objectius climàtics van fer un gran pas aquest dissabte vers un futur de zero emissions netes de carboni, en presentar nous i ambiciosos compromisos, mesures urgents i plans concrets per fer front a la crisi climàtica.” Amb aquesta sobredosi d’optimisme exultant comença la nota publicada a la web oficial de l’ONU on s’informa de la cimera virtual sobre el clima que va tenir lloc el cap de setmana, coincidint amb el cinquè aniversari dels acords de París. De compromisos, mesures i plans n’hi va haver uns quants, i alguns de força sorprenents, no tant pel que prometien sinó per qui feia la promesa. Com la Xina, que va anunciar el ferm propòsit de potenciar les energies renovables (tant de bo) en el decenni que està a punt de començar. De la seva banda, el president electe dels Estats Units, Joe Biden, manifestava la voluntat de tornar als acords de París, dels quals va renegar Donald Trump, i de convocar una cimera extraordinària sobre el canvi climàtic en els primers cent dies del seu mandat. El problema, com sempre, és que totes aquestes bones paraules no passen de ser declaracions d’intencions que a la pràctica es concreten en ben pocs fets, i sovint no gaire efectius per assolir el propòsit que es persegueix. Mentrestant, l’iceberg A68a, una massa de gel de 4.200 quilòmetres quadrats (uns nou cops la superfície d’Andorra) i un pes aproximat d’un bilió de tones, continua apropant-se perillosament a l’arxipèlag de Geòrgia del Sud. Potser quan aquestes línies surtin publicades ja hi haurà col·lidit, causant una catàstrofe de conseqüències incalculables.