El FC Barcelona està immers en un procés electoral que culminarà el proper 24 de gener. No m’equivocaré dient que és dels més transcendentals en la història de l’entitat. La situació actual no és la tempesta perfecta, però s’hi apropa. Anys de mala gestió, la recta final de la carrera de Messi –no l’estic enterrant–, i la Covid-19 que ha deixat en pilotes la bombolla futbolística, conformen un momentum que no invita a l’optimisme ni a opositar al càrrec. Gran error (meu) d’apreciació! Va ser dimitir Bartomeu i han aparegut fins a nou postulants al seu lloc. No imagino com hagués anat la cosa en una situació “normal”! Sense resseguir de prop la munió de precandidats o els noms de “prestigi” que van afegint a les seves candidatures; ni conèixer l’entorn blaugrana en profunditat, costa poc veure que la majoria d’ells no hi tenen gran cosa a pelar. Resumint i sense marejar amb un llistat de noms hi ha favorits dels mitjans, continuistes, corredors de fons, outsiders diversos i Laporta. Quan oficialment la campanya encara no ha començat, en Jan els ha fet un gol per l’esquadra a tots. Em refereixo, evidentment, a la tanca publicitària gegant que llueix prop del Santiago Bernabéu, al bell mig de Madrid, amb l’eslògan “Ganas de volver a veros”. No sé qui és el seu cap de màrqueting o si ha estat directament idea seva. De fet tant li fa. Diguin el que diguin ha estat una genialitat. Nomes cal veure la reacció de la resta de candidats (i dels mitjans) per comprovar-ho. D’això a guanyar les eleccions hi ha tot un món. Però com a declaració d’intencions, “Este es uno”, que diria el gran Johan Cruyff.