L'àrea especial Andorra-Pirineus (II)

Però en la globalització esdevé clau assolir una massa crítica en territori i població que pugui fer front als canvis globals que ja s’estan plantejant. Es tracta de superar l’estatus de veïns i fronterers i crear una condició diferent fruit d’una nova realitat econòmica regional establerta sobre el desenvolupament i l’ equilibri regionals amb uns objectius de cohesió i prosperitat compartits, per a encarar el futur amb més garanties. La divisa nacional andorrana Virtus, Unita, Fortior és clara. Davant la petitesa i marginalitat, al medi muntanyenc i perifèric, al despoblament i les males comunicacions, no hi ha cap altre millor recurs que la unió. En són mostra des del “fer veïnat”, que cada casa del poble feia amb dues o tres més, per ajudar-se sense condicions en totes les activitats i esdeveniments de la vida, fins a la Constitució de 1993.

Els avantatges econòmics que poden obtenir Andorra i el seu entorn, en passar d’una població de 80.000 a 250.000 habitants i d’un territori de 500 a 7.500 quilòmetres quadrats, són molts més que el simple resultat quantitatiu de multiplicar per 3 o per 15. El nivell de complexitat al qual caldrà accedir per a gestionar l’Àrea Econòmica Especial obrirà una sèrie de portes que avui no som capaços d’imaginar. Permetrà, entre altres, retenir molts dels joves que avui no troben aquí el seu futur. La millora de la cohesió dels territoris pirinencs a partir del projecte de l’AEEAP, permetrà alhora la irradiació al seu entorn d’una influència de desenvolupament positiu que, per efecte mirall, retornarà amb nou dinamisme altres impactes sobre l’Àrea.

Per un costat, el desenvolupament andorrà dels darrers gairebé cent anys, s’ha basat sobre la idea d’un creixement continu, sense límits i fonamentalment quantitatiu, ja que l’oferta i la demanda es satisfeien mútuament. Per un altre costat, el decreixement sofert en l’entorn pirinenc d’Andorra en els darrers cent anys ha provocat l’abandonament dels pobles fora de les carreteres generals, el despoblament de bona part del territori i una marginalitat creixent.

Els reptes globals, com el canvi climàtic, la contaminació de l’aire i de l’aigua (per emissions de CO2 o altres), la petjada ecològica, la no sostenibilitat del creixement de l’economia de mercat, lineal i no circular, la pandèmia... demanen canvis estructurals i d’escala, en definitiva noves unions per a poder-hi fer front. El model de desenvolupament per creixement aïllat i en taca d’oli ja no és viable.

Cal emprar la via de la complementarietat, és a dir gestionar millor els recursos de què disposem amb el conjunt dels territoris veïns, de proximitat, per tal de repartir el desenvolupament pel sistema de vasos comunicants cedint uns l’excés de creixement i assumint els altres l’excedent, però no de manera indiscriminada sinó concertada i complementària tenint en compte voluntats, recursos i potencialitats de cadascú i participant tots dels beneficis de la concertació del nou conjunt. Avui, Andorra, com a estat, té moltes més necessitats i pocs recursos, i no té sentit haver-les de satisfer incorporant al seu territori estricte tot el que necessita, podent comptar amb un entorn amb el qual s’ha complementat des de sempre. El desenvolupament i transformació d’Andorra ha generat en el seu entorn una positiva i incipient influència de dinamització econòmica que, concertada i ampliada, pot donar encara millors resultats de desenvolupament econòmic i conseqüentment socials. Amb un creixement poblacional estabilitzat, els equipaments i serveis necessaris també s’estabilitzen i permeten preveure les inversions necessàries i optimitzar els recursos aportant benestar al conjunt i disposar de recursos per a canviar estructures i diversificar l’economia.

Ser presents al món, a nivell econòmic, implica unes capacitats que a nivell global l’economia del país encara no ha desenvolupat, tot i que algunes poques empreses fa anys que han assolit una implantació internacional. La participació de l’espai econòmic europeu, que ha de permetre l’acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea, exigirà del teixit econòmic andorrà canvis i adequació a regles noves. Per a fer-ho i poder adquirir la musculatura necessària és convenient un període d’adaptació i d’adquisició d’experiència. La creació d’una Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus dins la qual, progressivament, es permeti unes condicions especials d’activitat econòmica similars a les d’una plena integració que han d’ajudar a assolir en el futur unes relacions de lliure intercanvi amb la UE òptimes. Andorra participa avui de quatre nivells de relació europea:

a) El continental, de relació directa amb la Unió Europea i amb la qual s’està negociant l’acord d’Associació, després d’haver signat uns pocs acords, els més importants el Duaner de 1990 i el de Cooperació el 2005. L’efecte sobre les persones i la societat andorrana d’aquests es pot dir que és indirecte i cau lluny dels ciutadans.

b) L’estatal. De relació directa amb cadascun dels seus 27 estats membres. Els més representatius dels quals són França i Espanya en primer terme i després Portugal. L’evolució d’Andorra i el seu reconeixement internacional com a estat, però, han fet que es necessitin més inversions pirinenques que interessen a Andorra, esdevenint cada cop més complexes i difícils d’aconseguir per la insuficient disponibilitat de recursos.

c) El regional. La relació amb la Comunitat de Treball dels Pirineus. Andorra encara només pot aportar recursos i no rebre’n, tot i poder participar en tots els programes del seu interès i participar en diversos.

d) El local. És el menys evolucionat, tot i ser el més antic i de proximitat. Aquest és de tots els quatre el que major repercussió té sobre la vida de les persones i el seu dia a dia. Fins avui no es troba jurídicament emmarcat de manera general en cap figura, sinó tot el contrari, les relacions en aquest nivell s’han vist complicades per l’efecte frontera entre estats membres de la UE i un país tercer. L’Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus permetrà corregir aquesta contradicció i aportar millores palpables i a l’abast de tots els seus residents.