No tan sols ens ha canviat la vida; també ens ha canviat el diccionari. Malgrat que l’estadística diu que pandèmies com la d’enguany només passen molt de tant en tant (i, per una vegada, cal confiar que l’estadística tingui raó), la paraula coronavirus ha estat la més votada com a neologisme del 2020. Consegüentment, tal com s’ha fet amb els neologismes d’anys anteriors, s’afegirà a la propera edició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), així com, en una data propera, als diccionaris temàtics en línia. Algú pensarà que després de passar-nos nou mesos parlant del coronavirus no té res de sorprenent l’elecció d’aquest neologisme, i és cert. El sorprenent, tanmateix, de la tria d’enguany, i que la diferencia d’anys anteriors, és que les deu paraules proposades per l'Observatori de Neologia de la universitat Pompeu Fabra i l’IEC tenen relació amb la pandèmia o amb els seus efectes en la salut, l’organització social, la feina, etc. Així, a més de per coronavirus, es podia votar per conspiranoic-a, desconfinament, desescalada, infodèmia, mascareta, teletreballar, traçabilitat, videotrucada i grup bombolla. Reconec que m’hauria agradat més que guanyés la votació grup bombolla, en part perquè té un punt divertit (m’evoca, no sé per què, les primeres pel·lícules de Woody Allen), i en part perquè, quan haurà passat la pandèmia, la podrem continuar fent servir per descriure aquesta societat que anem construint entre tots, i en la qual cada cop estem més embombollats, més ficats en la nostra pròpia bombolla, aliens a tot allò que no surt a les pantalles del mòbil o de la tablet. Bon Nadal, per cert.