Bon viatge, Albert

Miquela Valls, “veïna del nord” com ella diu, va publicar el 1992 Andorra cap a la literatura, en què afirmava que “anunciar una aproximació a la literatura andorrana sol provocar moviments diversos de l’estranyament a la incredulitat. Per molt que el lector mitjà sol·liciti records de lectures curioses, en general cap andorrà se li acut”. Des d’aleshores, ningú més, ni de casa ni foraster, s’ha proposat una antologia semblant, malgrat que ara ja sí, qui més qui menys pot anomenar algun exemple de literatura andorrana. Aquests dies he pensat molt en l’Albert Salvadó. Havia llegit alguns dels seus llibres i vaig tenir l’oportunitat d'acompanyar-lo a la 45a Feria Internacional del Libro de Buenos Aires. L'Albert era feliç i agraït de ser allà, i em vaig quedar parada de com n’era de conegut i reconegut. Era un incondicional, sempre que podia, de la fira de Guadalajara: “Nena, allà és on es talla el bacallà”, em deia. Va compartir tertúlia amb autors de renom com Carlos Zanón, un moment inoblidable, molt de nivell i saber estar. La literatura i la cultura en general són un referent indispensable per a la formació de l’imaginari col·lectiu d’un poble, per aquest motiu l’Albert Salvadó, forma part de l’imaginari andorrà, que, a més, va portar arreu del món, però l’Albert, com malauradament moltes altres persones que ens han deixat, han caigut en l’oblit gairebé d’immediat, eclipsades per aquesta tragèdia global. Vull pensar que, en un altre moment, tots hauríem tingut més temps i dedicació a la seva memòria perquè, malgrat no considerar-me’n amiga, crec que mereix més atenció de la que se li va dedicar. Aquesta setmana s’ha presentat una nova i positiva iniciativa, l’Aproximació a la política cultural d’Andorra. Esperem que no passin uns altres 30 anys per “aproximar-nos” al nostre patrimoni cultural, que evidentment no dona com el sector terciari del qual vivim, almenys fins ara, però la cultura també és salut i vida. Bon viatge Albert.