No sé com es trobarà la situació de la frontera hispanoandorrana quan surti publicat aquest escrit però ja haurem passat les festes de Nadal i de Sant Esteve en un autèntic caos. Segons la directora de Protecció Civil de Catalunya la mobilitat era exclusiva per als residents a l’Alt Urgell. Segons altres autoritats catalanes, la mobilitat assimilada a l’Alt Urgell permetia desplaçaments a segones residències o amb reserva d’hotel. Segons els hotelers andorrans, no en tenien ni idea. Segons els turistes, potser fins i tot provarien de venir a veure què passava. Segons la policia nacional espanyola, no era de la seva competència... Finalment, sembla que tot va ser un error, una mala interpretació, una confusió o un invent i l’accés tan sols era per als assimilats. El cert de tot plegat és que aquest assumpte ha fet molt mal al sector de la restauració, l’hoteleria i tot el comerç en general. Aquesta incertesa de missatges que no eren precisament inequívocs va comportar que molts empresaris no sabessin si renovar els ERTO, aixecar-los o directament tancar el negoci. Potser hauria estat millor un confinament total o un ningú pot passar la frontera. Almenys no s’haurien produït les pèrdues que comporta tenir els negocis oberts, els treballadors en actiu, sense clientela. La situació havia de ser més clara i degudament confirmada, encara que fos la prohibició dels desplaçaments, així tothom hauria sabut a què atenir-se. Ja sé que tots volíem recuperar la normalitat i treballar en condicions, però si era millor oblidar la campanya de Nadal i quedar-nos a casa ho agrairíem més ara mateix.