Heus aquí la nova xifra màgica per a la salvació del planeta. Una setantena de països s’ha conjurat per reduir a zero les seves emissions de CO2 l’any 2050 com a molt tard. Entre aquests països no hi són alguns dels que més contaminen, com els Estats Units. Però tampoc no perdrem ara la il·lusió per aquest petit detall. Tanmateix, des de la meva ignorància, diria que eliminar completament les emissions de diòxid de carboni és una fita físicament inassolible, entre d’altres coses per l’evidència trivial que tots els mamífers exhalem aquest gas quan respirem. És clar que, com que tampoc no han explicat com assoliran l’objectiu que s’han proposat, potser entre les accions a posar en marxa en els anys immediats hi ha la reforestació massiva del planeta per compensar la perniciosa respiració de la humanitat. I imagino que també hi haurà una prohibició total dels combustibles fòssils, un augment exponencial dels recursos per desenvolupar sistemes més eficients d’aprofitament de les energies renovables, i l’erradicació total i per sempre de tots els conflictes bèl·lics. A més d’aixecar alguna mena de barrera atmosfèrica per evitar que l’aire contaminat dels països que no s’han sumat a la iniciativa es barregi amb l’aire dels que ho han fet. Potser pensareu que no calia signar un compromís que no podrà complir ningú. Doncs sí que calia, precisament perquè com que ningú no el complirà ens estalviarem els retrets quan arribi el moment de fer balanç. I, en segon lloc, perquè durant trenta anys tindrem una nova i magnífica pastanaga dialèctica per continuar fent discursos estèrils sobre la urgència de fer front a la crisi climàtica.