L'àrea especial Andorra-Pirineus (i IV)

La creació d’una Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus, dins del marc de l’acord d’Associació amb la Unió Europea comportarà beneficis per a totes les parts compromeses.

A nivell general i del conjunt:

1-Millora i dinamització de l’economia andorrana versus la del seu entorn pirinenc i viceversa per l’ordenació, racionalització, optimització i estalvi de recursos que comportarà l’AEEAP i l’assoliment d’una real i legal complementarietat.

2-Obtenció de recursos econòmics dels tres estats i de la Unió Europea.

3-Participació d’un mercat econòmic interior, immediat i en condicions especials, de 250.000 habitants i 7.500 km2.

4-Lliure circulació a efectes laborals, per a tots els residents dins de l’Àrea acomplint uns determinats requisits.

5-Lliure actuació d’empreses dins l’Àrea.

6-Lliure accés a tots els serveis, infraestructures i equipaments de l’Àrea per als residents

7-Nou model d’ordenació territorial basat en la complementarietat, sostenibilitat i equilibri.

8-Participar en un ens supraterritorial de planejament territorial i econòmic.

9-Poder fer front conjunt als reptes de la globalització, del canvi climàtic, de les pandèmies, dels riscos naturals, etc.

10-Participar en el desenvolupament conjunt d’un territori d’alta muntanya europea.

11-Fer compatible l’afirmació i preservació de les identitats territorials respectives.

12-Accés a una nova escala territorial, local i de proximitat.

13-Disposar de més força per liderar la marca Pirineus al món.

14-Oferir a les societats respectives més oportunitats de treball i desenvolupament professional i empresarial.

15-Altres oportunitats a imaginar.

L’any 1981 en una reunió a Suïssa de la Comunitat de Treball de les Regions Alpines, entre les conclusions s’hi havia inclòs la següent: “Cal estendre l’experiència de cooperació transfronterera de la Comunitat de Treball de les Regions Alpines a altres àrees muntanyenques d’Europa, en especial als Pirineus.”

En aquell moment no existia cap instància institucional que relacionés les regions pirinenques franceses (Aquitània, Migdia-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló) amb les seves homòlogues espanyoles (Catalunya, Aragó, Navarra, Euskadi).

A vegades una frase d’un Acord pot desencadenar un rosari de conseqüències. Aquell punt de les conclusions de la reunió de la Comunitat de Treball de les Regions Alpines va cristal·litzar en la creació de la Comunitat de Treball dels Pirineus, creada a la Seu d’Urgell, de la qual Andorra va formar-ne part des del primer moment per invitació dels seus veïns del sud. Estem convençuts que una referència, al més àmplia i explícita possible, en el futur Acord d’Associació Andorra-Unió Europea, de l’establiment d’una Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus, serà clau i decisiva.

L’acord Duaner amb la Unió Europea, signat el 1990, es va saber plantejar, negociar i desenvolupar de tal manera que els seus bons resultats han arribat fins avui i van permetre assolir la Constitució. L’acord de Cooperació amb la unió Europea, signat el 2005, no s’ha desenvolupat. L’acord d’Associació amb la Unió Europea, en vies de negociació, ofereix una oportunitat històrica per enfocar el futur amb unes noves bases de relació econòmica amb el nostre entorn.

Avantatges per a Andorra que també han de comportar avantatges per a la Unió Europea, si el marc de noves relacions que s’estableix es fa cercant, a part del ja positiu encaix del microestat andorrà dins la Unió Europea, una prosperitat compartida per a ambdues parts.

Esdevé essencial, però, enfocar l’acord, en aquesta ocasió, no només a nivell general sinó també a nivell regional i local i poder encaixar bé Andorra en la Unió Europea a nivell econòmic i a nivell territorial d’un costat i preparar-la per a la nova escala dimensional que suposa la globalització d’un altre costat.

Podem imaginar dos escenaris per a la negociació de l’Acord d’Associació Andorra-Unió Europea.

En l’escenari a) la part andorrana legítimament, i com és la seva obligació, defensa la preservació d’algunes peculiaritats de l’economia del petit país pirinenc enfront del gegant comunitari (l’exemple més evident és el tabac); en l’escenari b), a més de la defensa de les peculiaritats andorranes, els negociadors andorrans posen sobre la taula la ferma voluntat de contribuir, des de les seves possibilitats, a la construcció d’Europa i per fer-ho, ofereixen un projecte imaginatiu de cooperació avançada amb els seus més propers veïns comunitaris: la creació de l’Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus.

De forma immediata, l’atmosfera de la taula negociadora canviaria, ja que les dues parts veurien un horitzó entre iguals a curt i mitjà termini: Andorra i la UE hi sortirien guanyant.

Andorra assumiria un rol actiu participant en el desenvolupament socioeconòmic d’una zona d’alta muntanya comunitària, alhora que amb el salt d’escala poblacional i geogràfic podria fer front amb una dimensió adequada als grans reptes de futur (sanitaris, econòmics, urbanístics, mediambientals....) que té plantejats.

La Covid-19 ha mostrat com som de vulnerables, els uns i els altres, n’hem patit i en patim les greus conseqüències, especialment en haver-nos hagut d’enfrontar sols a un dels més grans reptes de les darreres dècades i de l’important que és disposar del suport, col·laboració i ajut dels veïns. L’Àrea Econòmica Especial Andorra Pirineus està concebuda com un gran paraigua per facilitar els acords entre Andorra i els seus veïns immediats en els camps sanitari, laboral, urbanístic, d’infraestructures de transport, mediambientals, educatives, socials i altres. Es tracta de superar amb mirada estratègica l’estret marc de cooperació actual, que se circumscriu a alguns acords puntuals però que dol d’una visió de conjunt i a mitjà i llarg termini. Una visió del món contemporani abocat a una accelerada globalització.