Aquesta finalment és una qüestió molt “freda” per a les empreses: acomiadar personal. I dic que es tracta d’una qüestió freda perquè mai es pot prendre en calent, o potser ho faries sense pensar gaire. Ara mateix es tracta simplement d’agafar un paper, un full de càlcul i fer números. Evidentment sense parar-se a pensar amb els perjudicats, tan sols amb les xifres de l’empresa. La davallada de molts negocis és evident, no cal ni mirar els percentatges per acollir-se a un ERTO, segons sigui dels tres darrers mesos o dels dotze anteriors. És trist però resulta evident que les empreses no miraran la davallada de xifra de negocis anterior sinó el que poden ingressar en el futur proper. I amb aquest “panorama” han de fer els càlculs adequats. I amb aquest “panorama” la suspensió temporal d’ocupació no serveix de gaire. Ja ho estem veient en alguna empresa que ha fet segurament els seus càlculs i els ERTO no els surten a compte. Haver de pagar una part del salari de personal que no treballa o haver de mantenir una part del personal que no necessiten no surt a compte. Segurament surt més a compte acomiadar el personal que no necessiten, pagant el que toqui, i si les “coses” s’arreglen algun dia, ja tornaran a contractar més treballadors. Ja sé que això es molt dur però desgraciadament així és. Tot això ho dic sense entrar a valorar si les ajudes de Govern són o no suficients, tan sols em baso en l’actual situació, fins on arriben actualment aquestes ajudes i en com es preveu el futur més immediat. Tot això és el que estan valorant ara mateix les empreses i per aquest motiu opten i optaran cada cop més pels acomiadaments.