Per què algunes persones prefereixen sempre estar a l’ombra d’aquells que els fan patir o maltracten, o tracten amb menyspreu, per què sentim atracció per relacions complicades? Socialment dirien que són relacions que no els convenen però el tema de la conveniència o no em sembla tan extens com absurd. El que et convé o no és tan relatiu com quines siguin les teves prioritats o desitjos. El que volia plantejar és que hi ha un col·lectiu, força ampli, per cert, que té una especial tendència a tenir atracció per les relacions complicades, per preferir parelles que imposen la submissió oberta o encoberta i que generen una dependència tan tòxica com a la vegada addictiva, fins arribar en el pitjor dels casos al maltractament psicològic i físic. És el cas de les dones que se senten atretes per cràpules, homes que les fan patir i que tenen una llegenda de conquistadors darrere seu. Estableixen relacions dependents en les quals assumeixen rols altament perillosos i destructius que arriben a anul·lar-les completament. En el cas contrari també hi ha molts homes que queden atrapats en relacions amb dones altament tòxiques, dominants que exerceixen el poder sobre la relació amb la mateixa perillositat a través de manipulacions burdes. I no passa res, cadascú és lliure de triar de qui s’enamora o amb qui vol estar, però de vegades es fa difícil d’entendre per què preferim malviure al costat d’algú que ens empetiteix, ens maltracta, a tenir una relació sana d’igual a igual i satisfactòria. Misteris dels sentiments.