Si sou fans de sèries que giren al voltant del poder, les trames psicològiques, us apassionarà House of Cards, Homeland o The Crown. Són uns exemples ben diferents de com funcionen els mecanismes de la política, els serveis secrets i la reialesa. Al voltant d’un denominador comú anomenat ambició s’estructuren les complexes trames dels protagonistes en una societat en què tenir, però també manipular la informació, és la clau de l’èxit per arribar al poder. Polítics capaços de tot per aconseguir la presidència, sense escrúpols ni miraments, agents dobles posant a la corda fluixa governs i ciutadans, i monarques i plebeus jugant al joc de les aparences i de la més gran hipocresia pel bé o la supervivència de la institució. I això no és només ficció. La fotografia medieval de reis i vassalls continua vigent, si bé els noms i les formes han canviat. Els poderosos ja no viuen en castells ni tenen dret de cuixa i els vassalls han guanyat en drets. Les conspiracions estan a l’ordre del dia i el maquiavel·lisme més present que mai. Els cortesans continuen ballant el so que toca a cada moment, sense problemes de moralitat o principis, i escassegen els cavallers amb la llança a la mà. El poder i els diners continuen sent dues peces que encaixen a la perfecció en el puzle de la societat al voltant de les quals gira quasi tot. I sí, la por continua sent l’arma més burda però més eficaç de submissió. Tot plegat un bon guió de ficció per a qualsevol productora.