Ja era estrany, ja, que en un món regit per les lleis del capitalisme una empresa que ha fet el negoci del segle no vulgui fer públic el preu d’allò que ven, quan el simple càlcul de beneficis que es derivaria d’aquesta informació hauria fet pujar com l’escuma la seva cotització a la borsa. Però, és clar, sense la confidencialitat del preu de la transacció, exigida als contractes signats amb els diferents clients, hauria quedat al descobert immediatament que l’estratègia comercial de la companyia no és altra, pel que s’ha vist, que vendre al millor postor els estocs que surten de fàbrica sense atendre compromisos previs si suposen un marge de benefici menor. Així s’explica, segons diversos mitjans espanyols, que tot i tenir perfectament programada la producció des de fa força setmanes (o això deien) ara s’hagi retallat de sobte el nombre d’unitats enviades als països de la UE, amb el consegüent risc per a la salut dels ciutadans que ja han rebut una primera dosi. Alguns líders europeus han amenaçat de recórrer als tribunals, que es un recurs ben poc eficaç per solucionar el problema de manera diligent quan les parts es poden permetre passar anys litigant. Però tampoc no poden fer gaire cosa més quan, a sobre, la resta de companyies amb productes equivalents al mercat s’han afanyat a seguir el mateix procediment. Ens han posat el caramel a la boca i ara ens tenen ben agafats per l’entrecuix mentre no hi hagi un tractament alternatiu avalat per la ciència. O mentre no es demostri l’efectivitat de les gotes miraculoses que patrocinava fa un parell de dies el president de Veneçuela a la seva televisió particular.