Quan es va anunciar que les vacunes estaven a punt i que començava la distribució, la sensació que el pitjor de la pandèmia havia passat es va estendre imparablement com una taca d’oli. Amb l’inici de les vacunacions -mediàticament tractades com l’arribada a la lluna- la taca continuava engrandint-se; tot i els avisos de no baixar la guàrdia de les autoritats sanitàries i científiques. Quan les farmacèutiques han incomplert els terminis de lliurament acordats, a Europa, millor dit, a la Unió Europea i països satèl·lits el mana de les vacunes s’ha esvaït. Les farmacèutiques -un mercat tancat i oligopolístic- no són angelets, però l’actuació de la (des)Unió Europea és vergonyant. La Covid-19 no entén de fronteres. Mil i una vegades repetit i tantes altres oblidat. Ni unió, ni europea! Per sobre dels interessos sanitaris de la població han passat els financers; quan les vacunes haurien d’haver estat declarades un bé públic. El resultat és el desgavell actual amb contractes opacs i secrets; farmacèutiques amb marges de beneficis de més del 60% -d’un producte quins estudis han estat majoritàriament fets i finançats per organismes públics-; països acaparant el 70% de la producció i altres amb la vacunació aturada per manca d’existències, però també per ineptitud -amb dosis perdudes per falta de xeringues (!!)- L’auca té més vinyetes que no aporten res de nou a la nostra manera de fer. Si mai la pandèmia ha significat la possibilitat d’un canvi de paradigma, era un miratge. La Unió Europea, Europa, el món han sucumbit a la llei del mercat, a les normes del capitalisme i a l’especulació. L’últim que apagui el llum.