És un dels miracles més bonics del Nou Testament, i n’és prova fefaent que en parlin tots quatre evangelis. Després que Herodes (amb l’ajut de Salomè) fes decapitar Joan el Baptista, Jesús va creuar el llac de Tiberíades per retirar-se a la muntanya de Betseida, a meditar. Però el va acompanyar una munió de seguidors. I no tenien res per menjar: només cinc pans d’ordi i dos peixos. Jesús va fer que els apòstols agrupessin els famolencs en grups de cinquanta, i va anar repartint els pans i els peixos. I n’hi va haver per a tothom. Poca broma: diu que eren cinc mil. I encara en van sobrar prou per omplir-ne dotze cistelles, per al ressopó. A escala andorrana tenim un prodigi vagament relacionat –l’amic Planellas li va dedicar l’acudit fa uns dies–: el de la vella estacada d’Engolasters, que havia pactat amb Jesús disfressat de captaire que li faria un pa amb el que escurés de la pastera, i gratava i gratava i sempre n’hi havia prou per pastar un pa més, fins que Nostro Senyor es va atipar de tanta gasiveria i va fer que l’estany inundés el poble. I ara assistim a una altra meravella: la conversió dels vials de cinc dosis de la vacuna Pfizer –tan difícil d’obtenir– en set vacunes, gràcies a la traça del personal de Nostra Senyora de Meritxell, que aprofita fins a l’últim escrúpol de matèria útil. Ara, que és millor que no se’n faci gaire propaganda, que ja sabem que, caixa cobri, els de la farmacèutica facturen per punxades i no pas per ampolletes. O sigui que toca, un cop més, fer-se l’andorrà: “Fer del ciego, mut i sord per no patir algun grave dany, i també per lograr algun profit.”