Que les coses canvien i ho fan a una velocitat de vertigen és del tot evident. Estem immersos en un moment en què la mal·leabilitat i la capacitat de transformació són més necessàries que mai. En un entorn que podem definir al voltant del popular concepte, nascut en plena guerra freda als Estats Units, VUCA, hem de doblegar, reorientar, redirigir per aprofitar canvis, esquivar problemes i convertir el caos en oportunitats. La volatilitat d’un entorn que ens fa estar envoltats de canvis, la incertesa que ens porten les situacions imprevisibles inversemblants que ens provoquen inseguretat, la complexitat per la influència de múltiples factors que s’encreuen, i ambigüitat que es manifesta com la falta de claredat per poder prendre les decisions oportunes. Totes elles estan sobre la taula i empreses i particulars han de dotar-se de noves eines per a aquest nou escenari. Més que mai trobem sobretot en el sector professional dos tipus de models: l’adaptat i modern obert al canvi i l’encarcarat i arcaic, ancorat en el passat. Adaptar-nos, reconvertir-nos i reinventar-nos passa per aquesta essència dúctil. Al VUCA se li afegeix darrerament una H (+H), la de la hiperconnectivitat, per donar èmfasi a la importància de les noves tecnologies, però també al fet que tot influeix en tot i que tots tenim accés a la informació. Aquesta hiperconnectivitat pot ser reactiva, quan la utilitzem com a voyeurs per saber, conèixer, o pro activa, quan participem i opinem de forma activa en aquest flux que ens mou.