La multinacional catalana Mango ha anunciat que Violeta, la seva marca de moda de talles grans per a dones, desapareixerà en breu perquè la línia principal ampliarà la seva oferta fins a la talla 54. Tot i que l’objectiu del canvi no és un altre que el d’augmentar les vendes del sector de talles grans del grup i rebaixar els costos de producció, no deixa de ser una bona notícia. Sobretot, perquè començar a ampliar el tallatge a les botigues de moda de gran consum ajudarà a visibilitzar
-especialment entre el públic més jove- que el cos normal pot -i ha de tenir- moltes mides i formes. Naomi Wolf, a la introducció d’El mite de la bellesa, explica que milers de dones estatunidenques confessen a les enquestes que la seva principal meta a la vida és perdre entre 5 i 10 kg. Ni la igualtat, ni la pau mundial, ni els diners. Ni tan sols la salut: perdre entre cinc i deu quilos. I no estan boges: són producte de la pressió estètica a la qual la majoria de les dones en aquest racó de món ens sotmetem de forma voluntària. Que aixequi la mà qui no hagi parlat de l’operació biquini la darrera setmana. Qui no cregui que hauria d’anar un dia d’aquests a la perruqueria, depiladora, manicurista o s’hagi sentit insegura durant el dia perquè no es veu prou atractiva, prou prima, prou jove. Les que se n’escapen, són una minoria. Avui, moltes dones som independents, anem trencant sostres i toquem mil tecles, però, si parlem de com ens sentim a la nostra pell i de com ens pesa la nostra mirada -basada en les expectatives dels altres-, està clar que encara ens queda molt camí per recórrer.