Quin Carnaval?

Les vacances escolars de la setmana vinent segurament seran l’indicatiu més destacat que ens recordarà que és temps de Carnaval. Només amb molta virtualitat i actes aïllats plens de normativa i protocol els més irreverents podran gaudir d’alguna activitat que mínimament –molt mínimament– s’acosti a la gresca carnavalesca. Els arlequins de Canillo només els podrem veure en segell (gran iniciativa que posa de nou a l’aparador filatèlic les tradicions del país i aquelles festes d’interès cultural reconegudes en el nostre inventari de patrimoni cultural); el Ball de l’Ossa d’Encamp es representarà amb les estrictes mesures que marquen els protocols sanitaris (a Ordino ja sabem de què va això amb l’Ossa representada el mes de desembre); els Contrabandistes ordinencs perdran aquella interacció amb el públic que els feia tan característics, i ens quedem sense el lluïment de la majestuosa rua que recorre Andor­ra la Vella i Escaldes ni la de Sant Julià... tot plegat lluny, molt lluny de l’esperit carnavalesc típic d’aquests dies. És possible, una evidència quasi, que perdem l’essència pirinenca que caracteritza tant determinats actes del nostre Carnaval arreu del país, però si hi ha un denominador comú en tota la virtualitat i actes restrictius programats és el de la voluntat que, en un moment en què cada dia en el primer que ens fixem és en les xifres sanitàries, socials i econòmiques derivades de la pandèmia, la gent pugui trobar espais i moments per desfogar-se, passar-s’ho bé, riure i riure-se’n de tot i de tothom.