L’economia serà la segona gran pandèmia i ja apunten molts analistes econòmics que es preveu molt llarga i amb efectes desconeguts per no tenir precedents. L’afectació als mercats i l’endeutament dels estats és més que notable i el problema a curt termini és que l’horitzó no és clar ni es pot veure.
Evidentment que la crisi també portarà canvis de model, que haurien tardat molt més a entrar en acció, com ara el teletreball, però també deixara moltes persones i professions apartades, perdudes i amb dificultats. La tecnologia és cada cop més important i qui no s’adapti als canvis es quedarà com un outsider, molts negocis hauran de reinventar-se i, per què no, com en tota crisi sortiran noves oportunitats.
El problema és que actualment segurament només veiem la punta del problema amb els acomiadaments i ERTO. Els governs han hagut de tirar d’endeutament per poder sufragar tant la despesa sanitària enorme com per ajudar i subvencionar els damnificats per la crisi econòmica, que són molts. Els empresaris que tenien muscle han pogut de moment aguantar el cop però els fons bancaris no són il·limitats.
Com es pagarà el deute és el que sembla menys clar, els crèdits s’han de tornar i els ingressos amb moltes famílies escanyades difícilment milloraran. I per últim i atesa l’excepció de la situació, la nebulosa és forta i la incertesa mai ha estat bona aliada en temes de diners.