El darrer article de Joan Massa en aquest Diari –sí, de nou en faig referència, és que en soc un incondicional seguidor perquè sempre m’aporta reflexions i el seu escriure m’enriqueix enormement–. Deia, doncs, que el seu article ens traslladava 40 anys enrere recordant el decret del 15 de gener de 1981 signat per delegats permanent i veguers a través del qual es creava el Consell Executiu –el primer!– i emplaçava a realitzar les reformes imprescindibles per assolir unes institucions més d’acord amb els temps i, sobretot, a delimitar el marc competencial de cadascuna d’elles. Un decret que com ens recorda va estar envoltat d’una gran polèmica.
L’article m’ha fet pensar com infravalorem el passat quan, de fet, és gràcies al nostre ahir que som on som i, sobretot, qui som. Han passat quatre dècades d’aquell fet històric per a la modernització de les nostres institucions i ningú –excepte el Joan en el seu escrit– ha estat capaç de recordar-lo com possiblement es mereixeria. Mantenim una indiferència sobre el passat que fa feredat, potser perquè els fets quotidians ens sobrepassen en el dia a dia i considerem que els esdeveniments que vivim ja són prou substancials que ens empenyen a mantenir aquesta distància amb allò anterior. Sembla que només donem importància als fets dels quals hem estat –o som– protagonistes, com molt bé apuntava en Sergi Pàmies en un dels seus darrers articles a la revista El Món d’ahir. Fer visible el passat, aquell que ha estat transcendental per a una societat –ja sigui per a bé o per a mal– hauria de ser un deure institucional i educatiu.