Cada dia és més evident que els mitjans han esdevingut eines de propaganda al servei de qui paga. Sí, ja se que hi ha canals independents que, sortosament, lluiten per informar -i malden per sobreviure-. Em refereixo als conglomerats mediàtics amb interessos empresarials variats i sovint transnacionals. Des d’aquesta perspectiva es poden entendre notícies que no són tals. Titulars com “Preocupa la salut del Duc d’Edimburg”; “No podem salvar la setmana Santa com vam salvar el Nadal”; o que hi ha “Contactes per situar Marsol com a cap de llista per aspirar a cap de Govern”. No malpensin. Els tres, apareguts en altres tants mitjans, han estat escollits a l’atzar per il·lustrar el que són: dos anuncis i un sondeig. El duc d’Edimburg té 99 anys... Preocupació? De la permissivitat del Nadal, a la tercera onada de Covid-19, o sigui que per la santa setmana, d’escapada a Cadis, Santurtzi o Segudet, res de res. I un sondeig, sense trepant ni dinamita -que no cerquem petroli- per veure com respiren les forces vives i de retruc el poble, que a ca nostra les faves estan comptades i qualsevol càlcul per molt calculat que estigui, pot sortir esgarrat. Pels desmemoriats i tirant d’hemeroteca, val a dir que no és la primera vegada que Marsol, candidat i Cap de Govern, surten plegats (Dd’A, 05/07/2018). Clar que com a exemple exemplar sempre ens quedarà aquest “Sánchez mostra el seu "rebuig" a les "conductes incíviques" del rei emèrit”. Brillantíssim exercici de cinisme; o de com es prepara el retorn del Borbó a les Espanyes prèvia “regularització” amb hisenda de 4,4 milions d’euros que ell no ha pagat; sinó, per a què estan els amics? No s’accepten apostes!