El conductor es va desmaiar de sobte davant l’astorament de la desena de persones que viatjava a l’autobús. El vehicle, sense control, es va desviar cap a un costat del carrer i amenaçava d’endur-se per endavant uns quants turismes aparcats. Tots els passatgers estaven paralitzats; només una noia de 19 anys va reaccionar a temps d’evitar-ho: va aconseguir donar un cop de volant per evitar la col·lisió, i tot seguit, com que no podia moure el conductor del seu seient per trepitjar el fre, va encertar almenys a desplaçar-li la cama per treure així el peu de damunt de l’accelerador. En aquell moment es va creuar amb un altre autobús, el conductor del qual es va adonar del que passava i va poder indicar a la noia com ho havia de fer per aturar el vehicle. Final feliç. Un munt de mitjans se’n van fer ressò dimarts passat, i tots celebraven que la reacció de la noia hagués evitat que els passatgers prenguessin mal. Tot un exemple per recuperar la fe en la condició humana. Però tota moneda té una cara i una creu i, en aquest cas, resulta que quan la noia va agafar el volant de l’autobús va deixar al seient on era el moneder que portava a les mans i algú li va robar. Algú que no va tenir prou coratge per intentar ajudar a evitar l’accident sí que va tenir, en canvi, prou maldat per aprofitar-se de la situació, i la resta de passatgers no hi va fer res per impedir-ho, potser perquè no se’n van adonar o potser perquè van pensar que era millor no posar-s’hi. Conclusió: de cada deu persones, una és un malfactor, una altra una bona persona, i la resta una colla d’indolents. Això també és una mostra fefaent de la condició humana.