Tot un despropòsit

El 19 de febrer d’enguany, representants del Partit Socialdemòcrata d’Andorra –president del grup parlamentari i presidenta del partit–, requerits pel cap de Govern, encetem una ronda de contactes en l’àmbit internacional, que s’inicia amb el primer secretari dels socialistes catalans, l’avui ministre de Política Territorial i Funció Pública del govern d’Espanya, el Sr. Miquel Iceta.

Des d’aleshores estem assistint a una mena d’escenificació, si ens permeten, una mica ridícula per part de la majoria parlamentària, seguida d’algun ministre.

El context: la transposició per part d’Espanya d’una directiva del 2016 de la Unió Europea, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior. Hores d’ara, la norma europea està en tràmit de transposició a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant un projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, un projecte de llei registrat a tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats el 23 d’octubre del 2020.

Analitzem primer el paper del Govern d’Andorra. Des del nostre punt de vista, cal contraposar el sentit d’Estat del cap, requerint el suport de l’oposició als efectes dels seus contactes internacionals pel bé del país, amb la inacció manifesta de l’ambaixador andorrà a Espanya –l’ex-síndic general Sr. Vicenç Mateu–, al qual se li passa la tramitació d’aquest projecte de llei, ja que, segons hem vist publicat, la ministra d’Exteriors i el mateix ambaixador es posen a treballar a partir del 5 de febrer d’enguany, és a dir, tres mesos i mig després de l’entrada a tràmit del text controvertit. Tot sigui dit de passada, no és la primera vegada que l’ambaixador es despista en un affaire absolutament rellevant per als interessos del nostre país (recordem l’amenaça de l’ex-Copríncep Sarkozy d’abdicar com a cap de l’Estat andorrà mentre el Sr. Mateu era ambaixador a França). Però bé, serà al Govern a qui correspongui exigir les responsabilitats que escaiguin si es determina l’incompliment de les tasques encomanades al nostre cos diplomàtic, que no hem d’oblidar que ha de vetllar per la defensa dels interessos andorrans, almenys, prop dels estats on són destinats.

El que genera estupefacció absoluta és el paper de la majoria parlamentària en tot aquest assumpte. Que si “fa molt temps que s’hi treballa” (sense gaire resultat pel que es veu), que s’hi “es treballa des de la discreció” (la que, pel que es veu, no tenen ara), que “si et preocupa la foto t’oblides del que hi anaves a fer” (cal afegir res més a aquest comentari?) o que si “no vull pensar que López ha anat a explicar que quan sigui cap de Govern s’equipararà fiscalment a Espa­nya”. Cal dir que el PS andorrà és un partit democràtic, que representa prop del 31% dels electors andorrans, i que el seu projecte polític es discuteix i s’acorda entre tota la militància socialdemòcrata i és de domini públic. Per tant, estiguin tranquils que l’equiparació fiscal amb Espanya ni és ni ha estat mai una proposta socialdemòcrata.

Per al nostre partit la transparència no és una qüestió d’imatge, sinó que és una ferma convicció. La publicitat de l’agenda dels polítics hauria d’estar exigida per la llei o pel costum. Sembla mentida que hi hagi qui s’oblida que no som més que simples representants del poble i, per tant, hem de retre comptes davant la ciutadania, entre altres, informant-la del que fem.

Dit això, les que signem aquest escrit demanem que ens deixem de rebequeries infantils i ens posem a treballar pel bé del país, que aquesta és la nostra obligació.

*Judit Salazar i Susanna Vela

Presidenta suplent del GPS i consellera general del GPS