La setmana vinent se celebra el Dia de la dona, una data que el sol fet que existeixi mostra la desigualtat encara avui existent entre gèneres. Homes i dones som diferents, afortunadament, i hi ha especificitats que són de gènere. Les dones i els homes som físicament diferents i psicològicament hi ha molts trets característics que ens diferencien. Ara bé, això no vol dir que haguem de ser tractats de forma diferent o que no puguem fer les mateixes coses. Els lideratges femenins són tant o més bons que els masculins i igual de diversos. Les feines de casa poden ser assumides amb similar competència pels dos gèneres i les més tècniques, també. I malgrat que tot això sembli una obvietat continuem sent una societat masclista, ancorada en la supremacia masculina i la subordinació encara massa repetida de les dones. Els mascles ocupen llocs directius i polítics mentre que la dona que vol assolir aquests càrrecs es veu obligada al que s’anomena masculinització per demostrar el seu valor i obtenir reconeixement. L’aparença física i el salaris són dos punts de discriminació recurrents encara que ens omplim la boca amb polítiques d’igualtat, la veritat és que les donen continuen cobrant menys que els homes per fer les mateixes feines i que encara hi ha moltes famílies en què l’única font d’ingressos és masculina i no potser per voluntat compartida, sinó fomentant una relació de submissió. En resum, estem avançant, progressem però el camí a la normalitat és ple de serpentons i de trampes.