Segons un estudi mèdic, les persones que conviuen amb algú que segueix un règim alimentari per aprimar-se basat en la dieta mediterrània també s’encomanen dels mateixos beneficis per a la salut. Aquesta afirmació bé podria referir-se a algun estudi estrambòtic d’aquells que de tant en tant es fan a alguna universitat remota dels Estats Units, on sembla que van sobrats de recursos per a aquesta mena de recerques; però en aquest cas correspon a un projecte dut a terme a l’Hospital del Mar de Barcelona, on han seguit el comportament alimentari d’unes cent cinquanta famílies durant dos anys per concloure el que ja se sabia des fa anys i panys a les llars de famílies treballadores, on no hi ha ni temps ni diners per preparar dietes a la carta per a cada membre de la família. Segons un dels investigadors que hi han participat, la importància de l’estudi rau a constatar que “d’entre totes les intervencions dietètiques possibles per perdre pes, la que es basa en la dieta mediterrània és la més compatible i contagiosa en un entorn familiar, i això és important tenir-ho present a l’hora de fomentar hàbits d’alimentació més saludables entre la població”. Sobretot, caldria afegir, davant els problemes d’obesitat que afecten cada cop més persones a les societats occidentals. No tinc raons ni dades per dubtar del valor científic de l’estudi, però la qüestió ara és com s’ho faran perquè la majoria dels soferts assalariats trobem prou temps per dedicar-lo a l’art culinari. Perquè, tal com em deia fa uns mesos un reconegut dietista, mai abans s’havien publicat tants llibres de cuina, i mai abans havíem dedicat tan poc temps a cuinar.