Segons el departament d’Agricultura de la Generalitat, la població rural a Catalunya va augmentar el 2019 d’unes 3.800 persones, bona part de les quals de nacionalitat estrangera. Tot i així, un gran nombre de municipis van perdre població, sobretot a l’Alt Urgell, la Noguera i a lesa Terres de l’Ebre. El dubte ara és saber quants d’aquest nouvinguts han pogut començar una nova vida a les comarques rurals i, en particular, al Pirineu, durant el primer any de pandèmia, i quants han hagut de girar cua i tornar al seu lloc d’origen. Paral·lelament, el foment del teletreball arran del confinament ha convençut un nombre considerable d’assalariats, en general amb un estatus social mitjà-alt, d’allargar les estades a les segones residències que tenen a muntanya o a comarques interiors. L’arribada d’uns i altres nouvinguts ha servit, entre d’altres, per pal·liar en part l’impacte econòmic de la pandèmia, especialment a les capitals de comarca, que els darrers temps han esdevingut una mena de petites metròpolis que van buidant els poblets de la rodalia; però està per veure si arribarà a ser un factor de transformació prou fort per capgirar la tendència al despoblament de les comarques de l’Alt Pirineu (excepte la Vall d’Aran). Si més no, potser ajudarà a explicar per què els diferents plans de les administracions locals per “atreure talent” no acaben de tenir èxit, i possiblement no reeixiran mai mentre la modernització de les comunicacions i les infraestructures de les comarques rurals vagi una colla d’anys per darrere de la resta del país. La qual cosa, per cert, també és un llast per a la plena modernització del Principat.