Des de fa un any res ho vivim com ho fèiem abans. El 14 de març era una data assenyalada, no només perquè fos la celebració del dia que els andorrans vam aprovar amb referèndum la Constitució, sinó perquè tenia una significació en la qual els grups parlamentaris donaven el tret de sortida a un nou període de sessions que havia quedat aturat durant l’hivern. Amb el preàmbul del discurs del síndic –síndica en l’actualitat– els polítics esmolaven l’eina dialèctica i se succeïen les declaracions d’intencions i els retrets i/o propostes que marcaven el curs parlamentari fins a l’estiu. Ja feia uns anys que aquesta pràctica havia anat baixant d’intensitat, per diferents motius, però la situació pandèmica ha acabat de rematar-ho. Davant d’aquest baix to, de pèrdua de vivesa que patim en el debat polític, aquest 14 de març sí que ens ha portat una novetat que, almenys per als que som del ram de la informació independentment d’on treballem, ens hauria d’alegrar. Ha estat la posada en marxa de la tele del Diari, o Diari TV com s’anomena corporativament parlant. Es tracta d’una bona aposta per ampliar a Andorra els canals de difusió informativa i que de fa temps veiem implantats en els països del nostre entorn. No estem parlant de la tele del futur, sinó de la del present en el qual consumim més producte audiovisual per internet que no pas per la tradicional pantalla televisiva. La diversificació en les fórmules informatives ha d’estar permanentment sobre la taula de qualsevol empresa periodística. I en definitiva, els que consumim informació som els que al final acabem més beneficiats d’aquesta diversitat i pluralitat.