Les lleis fonamentals de l’estupidesa diuen: “1a) Sempre i inevitablement qualsevol de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids en circulació. 2a) La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica seva. 3a) Una persona és estúpida si provoca danys a altres persones o grups de persones sense obtenir cap guany per a ella mateixa, o fins i tot perjudicant-se a ella mateixa. 4a) Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En especial, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol lloc i moment, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error costosíssim. I 5a) La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat” (Allegro ma non troppo. Assaig del 1988 de Carlo M. Cipolla, historiador de l’economia, professor, escriptor i economista italià). A la canalla d’arreu li haurien d’ensenyar a llegir i escriure amb aquest text. D’aital manera que de ben petits ja disposessin d’una base sòlida per enfrontar-se al món. Una introducció curta i clara de l’espècie a la qual pertanyem. A més, per treure l’entrellat i descobrir-ne el significat, tindran sempre al seu abast una munió inacabable d’exemples. Només cal seguir l’actualitat per veure, dia sí i dia també, com apareix reflectida als titulars. I el més important: sense fer diferència per sexe, origen, color, classe o creença. No hi ha cosa més “políticament correcta” i integradora que la nostra infinita estupidesa.