Han vingut per primer cop els consogres a dinar. Feia molt de temps que els esperaves, amb aquella estranya mescla d’excitació i mandra: sabies que era inevitable que un dia es presentessin a casa, però ves, qui dia passa any empeny i fins i tot havies arribat a pensar que no els coneixeries mai. Fins que s’ha esdevingut l’inevitable. Com que els has tractat poc, alguna trucada, la felicitació de Nadal, has estat amb l’ai al cor tota l’estona. Com seran, en les distàncies curtes? Són tan tibats com semblen? Deixaran anar alguna indirecta sobre els fills o –Déu no ho vulgui– sobre els preparatius del casori? Criticaran –ni que sigui amb bones paraules– la decoració de la casa, el menjar? I el que és més important: què passarà, a partir d’aquest moment, ara que ja us heu vist les cares? Potser no res. Molta façana, moltes vegades fent l’ullet i gestos de complicitat i, en acabar, la vida segueix igual, com cantava el fill del Papuchi, i el que hagi de ser serà. El millor de les visites és el moment en què se’n van. Els consogres se n’han anat amb aquell cotxarro que tu no et podràs permetre mai, saludant amb la mà i posant els quatre intermitents per fer una mica de gracieta final. Alguns veïns, mentrestant, han aprofitat per xafardejar i per fer safareig, sense dissimular. Que mudada, ella, quina planta, ell. D’altres s’han quedat emmurriats a casa, embafats per tanta comèdia. Però ja ha passat. Ara toca criticar el canvi d’hora. No havíem quedat que ja no el tocàvem més, el rellotge? Ah, és que no s’han posat d’acord quin horari és el que ens convé més, si el d’estiu o el d’hivern. No ens en sortirem mai.