Fins ara, els francesos que viatjaven a Espanya per mar o per aire havien de presentar una PCR negativa. A partir d’aquesta setmana, també l’han de presentar els que viatgen per carretera, excepte els treballadors transfronterers, els camioners o els que visquin en poblacions a menys de 30 quilòmetres de la frontera. Com de costum, a cada nova mesura contra la pandèmia s’hi afegeix la corresponent tongada d’excepcions, que ve a engrossir un catàleg cada cop més llarg i més difícil de comprendre. Així, als mateixos restaurants on es pot esmorzar i dinar no es poden servir sopars. Tot i observar les mesures de seguretat, no pots muntar una festa privada amb els amics però pots anar a un concert multitudinari si tens una prova d’antígens negativa (la mateixa prova que el Nadal passat no servia per anar a veure la família). Un concert, d’altra banda, que qualifiquen com “un experiment”, malgrat que, per definició, tot experiment pot sortir bé, o no. Aquesta Setmana Santa, uns estudiants que compateixin pis podran viatjar plegats arreu de Catalunya, però cap d’ells no podrà anar a veure els pares. Tampoc els fillols no podran compartir la mona amb els padrins si no conviuen en la mateixa bombolla, però uns i altres, amb l’única protecció d’una mascareta, sí que poden compartir transport públic encara que sigui en hora punta i t'hi trobis amb més bombolles que en un espectacle de Pep Bou. I així podríem continuar fins a omplir la pàgina amb un seguit d’excepcions per a cada norma. Excepcions que, per molt fonamentades que estiguin, tenen un tuf d’arbitrarietat que no fa altra cosa que marejar el personal i donar ales als negacionistes.