Plataforma de reflexió (V)

–De l’aeroport de Grau-Roig.

–Les noves torres d’Escaldes-Engordany.

–Sobre la decoració de les festes de Nadal i Cap d’Any.

–Sobre l’aeroport: quan anàvem a començar aquest escrit amb “Per sort, des de fa uns mesos, quasi no es parla de l’aeroport de Grau-Roig. Que bé!”, doncs resulta que per a disgust nostre la Cambra en torna a parlar, afegint una simulació d’aterratge. Heu de saber que a nosaltres també ens agradaria el desenclavament del nostre país. Però ho volem amb una solució factible, i no amb una envolada mental, destrossant una vall preciosa. No ens podreu convèncer, ni del fet que un avió de 150 places pugui aterrar en aquest fons de vall, rodejat de cims, molts dels quals de més de 2.800 metres. Ni que l’impacte mediambiental seria quasi inexistent. Potser caldrà plantejar-se, també des de la Cambra, saber quina Andorra volem. Hem d’anar cap a destrossar una vall maquíssima, fer edificis cada cop més alts i pensar en un país de 200.000 habitants?

Aquest no és el model que nosaltres defensem.

D’aquí a deu anys potser hi haurà avions o transports aeris amb enlairament i aterratge vertical. Aleshores, ja es podran prendre les decisions escaients.

A bastants ciutadans com nosaltres,ens agradaria que des de Govern es marqués la pauta de no esmerçar més esforços ni diners que són de tots en l’hipotètic aeroport de Grau Roig, i de dir d’una manera contundent que ara per ara el que toca és intentar que l’aeroport d’Andorra-la Seu sigui operatiu. Amb el vistiplau de l’Estat espanyol i de la Generalitat!

Es planteja també la possibilitat de la via fèrria. Per això cal en primer lloc que des de la Generalitat es vulgui arribar fins a la Seu d’Urgell, i aleshores l’accés fins a Andorra seria una possibilitat. Sembla que això només seria possible amb fons europeus!

–Sobre les torres d’Escaldes-Engordany: per a tristesa i desengany d’uns quants com nosaltres, ja les veiem anar pujant. Molts som els que no ens agrada aquesta nova configuració que està agafant el nostre centre de vall. I la veritat és que no ho entenem. I molts som també els que estem enfadats i molestos amb el comú que va aprovar aquesta nova normativa d’edificació. Alguns com nosaltres estem també enfadats i molestos amb nosaltres mateixos, ja que som conscients que quan ens va arribar algun comentari del projecte que semblava que s’estava gestant, hauríem pogut demanar explicacions, veure què implicava realment la nova normativa, i si no ens semblava bé, forçar, si hagués calgut, una reunió de poble.

Reunió de poble que per cert no entenem que no s’hagués convocat, ja que si per la compra del terreny situat davant de l’església d’Escaldes, el comú, encertadament, la va convocar, amb més motiu aquest decisió requeria una reunió.

Lamentem també que cap partit polític s’hagi manifestat, ni abans ni ara, en contra d’aquesta nova normativa.

Què aporten a la nostra Andorra aquestes altes torres? Li compensa a Escaldes-Engordany aquest canvi urbanístic? La superfície de guany a la via pública justifica aquest nou escenari aeri? No es veuen molt afectats els edificis propers, i fins i tot els no gaire propers? Quina vista tindrem quan ens passejarem pels carrers propers a les torres?

Els propietaris del Clot d’Emprivat ja van gaudir d’uns avantatges per haver acceptat deixar urbanitzar aquesta zona. Calia que es fes aquest tipus de diferència amb la resta de les construccions?

–Sobre la decoració de Nadal: des de fa uns quants anys tenim el privilegi i el plaer de gaudir d’una decoració de Nadal cada any més maca. I aquest any, malgrat la pandèmia, tots els comuns han continuat fent l’esforç d’engalanar els nostres carrers, emportant-se el premi d’honor, com no podria ser d’altra manera, la capital i Escaldes-Engordany. Gràcies, ja que aquest any, vist el que ens ha tocat i ens toca viure, tanta llum ens ha donat una mica d’alegria.

Pocs són els establiments que fan un esforç important. En podríem ressaltar alguns, però no ens sembla oportú. I a veure si tenim la sort que a partir de l’any vinent s’hi apunten altres.