Fa uns dies sortien les estadístiques sobre les diferències salarials entre homes i dones al Principat sobre la base de les xifres de les cotitzacions. Un 20% cobren més de mitjana els homes que les dones. Un cop més s’evidencia la desigualtat existent en el món laboral, un debat que sona antic però que és plenament actual i que evidencia que encara s’han de fer polítiques de gènere. Al la demanda d’igual lloc igual salari, que per normal que sembli no es produeix, s’afegeix una discriminació encara més usual, que els llocs directius són ocupats en tots els sectors majoritàriament per homes. Això explica que en el sector financer, per exemple, les diferències entre sexes siguin de fins al 40% i que en el sector de serveis domèstics cobrin més els homes, que acostumen a ser els directius, i les dones siguin les que fan les feines de neteja. Els sectors més propers a l’equitat salarial són l’hoteleria, l’educació i el funcionariat, tot i que mantenen diferències del 10%. La majoria d’empreses continuen confiant en els homes per liderar. De fet, se’ls pressuposa millors estrategues i professionals. Les dones que ocupen alts càrrecs molts cops es veuen obligades a prendre un rol masculí de lideratge per consolidar-se dins un entorn on encara impera la llei de la selva. La riquesa es troba precisament en la diversitat de formes de dirigir i no només de testosterona. A veure si obrim una mica la perspectiva i potenciem el talent, donem les mateixes oportunitats, diversificant els lideratges i incorporant nous models sense prejudicis.