Els problemes de fabricació i distribució de les vacunes contra la Covid-19 han alimentat el debat sobre si s’haurien de suspendre, si més no temporalment, les patents de les empreses farmacèutiques que competeixen per vendre els seus vials en el mercat internacional, i facilitar així que altres laboratoris d’arreu del món puguin també fabricar la vacuna per tal d’ajudar a accelerar la immunització contra el virus a escala global. Els partidaris de mantenir les patents argumenten que és la manera que tenen les empreses en general, i les farmacèutiques en particular, de recuperar les seves inversions en recerca i, per tant, poder continuar fabricant remeis contra les malalties que patim. Davant d’aquest raonament, però, hi ha qui recorda que els països més desenvolupats ja han aportat molts diners de l’erari públic per finançar la recerca de diverses vacunes; i, d’altra banda, defensen que si ja en circumstàncies normals s’hauria de facilitar l’accés de la població mundial als medicaments, encara més quan tota la humanitat es troba en una situació d’extrema gravetat, perquè mentre hi hagi països on no arribi la vacuna no es podrà assegurar que s’ha erradicat definitivament el risc de contagi i que la pandèmia està controlada. Dues farmacèutiques, de fet, ja han cedit els drets de patent en països com l’Índia precisament per garantir que el procés d’immunització de la població no es veurà restringit per problemes logístics. De moment és tan sols un gest de bona voluntat que no ha estat seguit per la resta. Potser no és gaire, tal com estan les coses, però també és cert que tots els camins comencen amb un primer pas.