Lo Quico i la Manela són dos personatges en l’imaginari d’un temps passat al poble de Sornàs. No són reals, sinó el fil conductor en el joc d’escapisme Sornàs 1930 –segur que n’heu sentit a parlar– a través del qual els participants van trobant diferents pistes fins a resoldre l’enigma final. Fins aquí hom podria pensar que es tracta com qualsevol altre joc d’escapisme, però no és així. Primer, per l’entorn: a l’aire lliure, el poble de Sornàs i els seus racons. Segon, pel contingut del joc, tan nostrat, ja que es tracta d’assolir la categoria de paquetaire si acabes superant totes les proves; unes proves i unes pistes que totes elles estan basades en elements de la nostra idiosincràsia (no els revelaré ara aquí, ja els descobrireu). I tercer, no gens menyspreable, per la interpretació de lo Quico i la Manela, o dit d’una altra manera, l’Inka i la Mar, que es posen en la pell d’una parella de sornasencs dels anys 30 del segle passat que busquen un relleu a fer de paquetaire, ja que lo Quico comença a ser massa gran per passar els ports carregat.
La iniciativa és senzillament genial, perquè a més de passar-s’ho bé jugant, de descobrir un poble i els seus encants –per a qui encara no els conegui–, els enigmes que es plantegen són un aprenentatge a base de cultura i natura, i ho és per a la gent del mateix país. Sornàs 1930 ja acumula un rodatge que l’ha consolidat, i les seves creadores ja porten de cap noves aventures, nous escapismes que per als qui en gaudirem serà una nova font de coneixement i, a més, ens ho passarem molt bé.