Catalunya ha tornat a decretar el confinament comarcal, però com ens afectava això a nosaltres no ho teníem gens clar. Recordem que en primera instància de la pandèmia no podíem ni baixar a la Seu. Després ens van assimilar a l’Alt Urgell. Sens dubte condicionat per la gran quantitat de persones que viuen allà i treballen a Andorra, van també al metge a Andorra i no sé si es vacunen també a Andorra. Després ho varen obrir tot per salvar l’estiu i passat aquest ja hi vàrem tornar a ser...
Tornava a començar l’ara sí, ara no. El permís temporal per circular per tot Catalunya venia donat sens dubte per intentar salvar també d’alguna manera la Setmana Santa i tornar a tancar després. A banda que el criteri del govern espanyol i el de la Generalitat catalana eren molt diferents, ara sembla ser que “pots sortir i viatjar per tot Catalunya fins al lloc de destí, atenent-te a les limitacions comarcals a cada lloc”. Fins quan? Sembla ser també que fins i tot es pot anar per tot Espanya. Uns canvis de criteri continus que han fet trontollar el comerç i sobretot la restauració i l’hoteleria del nostre país. I a tots nosaltres ens ha dut a un desconcert total. No han ajudat tampoc les versions contradictòries dels nostres ministres i de la Generalitat. Ens han anat passant afirmacions sense cap fonament fins que finalment han arribat a un acord? Podem baixar, però “amb prudència i limitant els desplaçaments”. Intueixo que, desgraciadament, els mossos d’esquadra no pararan de tocar-nos allò que no sona. Seria, doncs, molt important disposar d’algun document que ens permetés circular tranquil·lament.