L’Àlvar ha rebut un premi gràcies a una obra ben treballada, i ben travada, com és Entre l’infern i la glòria, una biografia novel·lada de mossèn Cinto, en la qual hi traspua una passió pel personatge encomanadíssima. Algú podrà considerar que el premi rebut, el Joaquim Amat-Piniella, no deixa de ser força simbòlic perquè només li han donat 2.000 euros de premi i una escultura de l’artista Ramon Oms. Però no és així: perquè malgrat la poca dotació econòmica comparat amb d’altres premis literaris, aquest té la virtut de concedir-se a una obra publicada durant l’any anterior, i no pas a una obra inèdita que es presenta sota unes bases, i això el fa encara més competitiu davant d’un atapeït mercat de llibres de grans autors. La prova? Doncs que l’Àlvar ha guanyat ni més ni menys que dues grans figures de la literatura catalana que han quedat finalistes com són Joan Francesc Mira i Sebastià Alzamora. Si bé és segur que a tothom li agrada que li reconeguin econòmicament els seus èxits, no és gens menyspreable que et premiïn com a millor obra publicada de l’any encara que sigui amb menys diners. En fi, que s’ho té merescut i que malgrat que sigui un escriptor tardà, com ell mateix es defineix, n’esperem més. De fet ja ens ho diu que aquesta vida i obra de Verdaguer, tan extensa i tan ben documentada, acabarà en companyia d’una bibliografia i una cronologia de l’escriptor amb les quals treballa fa temps. Una obra monumental, sens dubte, que és i serà una referència i de consulta obligada per a tot aquell qui vulgui estudiar mossèn Cinto. Per molts anys, Àlvar!