Els problemes i malentesos pel tema de la mobilitat han estat les darreres setmanes al focus de la informació. Encara avui hi ha molts dubtes i molts catalans desconeixen que poden viatjar a Andorra amb normalitat. Si fins fa unes setmanes s’entenia que el confinament comarcal obligava a quedar-se a la zona de residència avui és clar que es pot saltar per anar a un altre país atès que les fronteres estan obertes. El tema és que les visions del govern espanyol i de la Generalitat eren diferents i les interpretacions de la llei, també. Això feia que per Catalunya la mobilitat a Andorra quedés circumscrita a la comarca de l’Alt Urgell, amb qui ens havien assimilat, com havíem demanat. Un canvi d’interpretació de les autoritats espanyoles respecte a la mobilitat internacional ha posat en evidència aquesta prohibició. Es produeixen així situacions tan absurdes com que un ciutadà de Lleida pot venir a Andorra a passar el cap de setmana però no pot anar a una altra comunitat autònoma espanyola a fer turisme ni tan sols a la comarca del costat. Això perquè la situació de restricció de mobilitat interna la fixen les comunitats autònomes i no afecta la mobilitat internacional. Una bombolla d’oxigen per al sector turístic andorrà després d’una temporada de neu nefasta amb pèrdues històriques. Els darrers dies s’ha vist incrementada la mobilitat per la frontera des de la publicació d’aquesta notícia. Un cop més les interpretacions i les diferències entre governs i polítiques submergeixen en la confusió uns i altres. Les competències en fronteres són dels estats. Així aquests dies hem passat del confinament perimetral, al comarcal, fins la lliure circulació amb la mateixa normativa i diferent interpretació. Coses de la política i dels polítics.